a mes de llegir pots escoltar
LAS NIEBLAS DE AVALON
Marion Zimmer Bradley
(Vol.1 Experta en magia)
(Vol.2 La reina suprema)
(Vol.3 El rey ciervo)
(Vol.4 El prisionero en el roble)
(Vol.3 El rey ciervo)
(Vol.4 El prisionero en el roble)
Allèn el país real.....o potser no?, enllà les boiroses ribes d’un llac d’aigües tranquil•les i fosques, blaves com la temible fulla d’una espasa d’acer, desprès d’endinsar-te en l’ombria pregonesa de les feréstegues boscúries on tot és quiet i somall, arribes a AVALON, l’illa de les pomeres: Yns yr Afallon en la llengua del país de Gales. El terra és recobert de molses i de flonja i tofuda gespa. Tot és radiant i ple de flors silvestres. Un sol càlid escalfa el paisatge suau i perfumat de pujols replets d’arbredes d’aquests fruiters. L’indret, encantat per la fetilleria de les faèriques sacerdotesses de Beltane, la lluna; respira una pau com els homes, mai no han conegut i allí, en aquest món evanescent que s’esvaeix més enllà dels temps i els espais, el túmol del que en vida fou el llegendari Artur, heroi de Britània.
Dels temps dels freixes (18 de Febrer a 17 de Març) passaríem als temps dels verns (18 de març a 14 d’Abril), si encara ens reeixíssim per les llunacions del calendari druida, moment aquest, triat per l’editorial Acerbo, per a publicar EL REY CIERVO,
tercer volum de la tetralogia LAS NIEBLAS DE AVALON de la britànica Marion Zimmer Bradley, autora que excel•leix recreant amb mira de dona, tota la saga de les llegendes artúriques.A les acaballes del segle VI, saxons i pictes cobegen les terres de Britània; és una època turbulenta contemporània a la distribució de pobles que a l’esgotament de l’Imperi Roma, es produí per tot Europa. Ja fa uns quants anys que el general Aeci ha retirat definitivament les legions i els pagesos mig romanitzats de la contrada, han hagut de fortificar llurs poblats. En aquesta situació, cada vila és un reialme i confrontacions quasi tribals per imposar-se, son freqüents. Un cristianisme naixent autòcton, preval en medis cortesans sobre el substrat pagà de l’antic poble celta.
Tal doctrina, en la pràctica, es manifesta en un sentit messiànic d’auto superació, hostil a la natura, castrador i antropocèntric, basat en el temor i la renuncia personal per eludir la segura condemna o el terrible càstig, vers una suposada vida eterna en un promès Paradís de bonances i beatituds; muntatge mental radicalment oposat i enfrontat al senzill sentiment global i ecològic d’interacció amb l’entorn i la naturalesa que fins llavors, equilibrava forces i esdeveniments més enllà de la raó de l’home.L’hivern és llarg, els camins difícils, sovint tancats per les nevades; els xiulets de les corrents de l’aire, son una vertadera esbufegada del diable quan es filtren pels forats de recambróns i estances precàriament condicionades. Qualsevol escaramussa és una proesa, els dolços arpegis d’un bard acompanyen el cantar de les gestes de cavallers llargament absents, aquí, el tedi i la rutina són la reraguarda del guerrer i la dona s’omple de temors i insatisfaccions; en aquestes circumstàncies, la mansuetud de la dama només es una faula de la solitud. Se’ns presenta en aquests llibres, una visió particular i feminista de l’història de Morgana de les fades, Artur, Merlin, Lancelot i Ginebra. Els dolors dels prenys, la menstruació de la femella, prenen una importància cabdal en les vicissituds de la trama, reivindicant el record d’un encara no llunyà, matriarcat, ara ja definitivament perdut, en ares d’aquest imposat nou ordre masculí gens gratificant. Èpica total i apassionada que sorprèn en una col•lecció de ciencia-ficció, hom esperaria trobar-la en els camps del realisme fantàstic o si més no, a les vastituds de la novel•la pseudohistòrica.
Magistralment ordida i bellament escrita, la lectura exerceix una atracció profunda i misteriosa, talment com si descorrerem el forrellat que tanca la portalada del rerafons de l’Occident, la seva màgia és precisament el realisme més conspicu.
Ramon (llibreria EL BORINOT ROS)
Els llibres més clàssics de Chrétien de Troyes, Geoffrey de Monmouth i Thomas Malory o els divulgatius d’en Howard Ryle i Blanche Winder de l’inacabable cicle artúric, darrerament han estat publicats per ALIANZA EDITORIAL i EDICIONES CIRUELA. En llengua catalana per LAERTES i J. GRANICA
ALIORNA I PIRENE (Any 1988)
Mireu, mireu com remena de content la cua, la gosseta Lassi i en Pinotxo que s’ho mira, en resta atònit fent un pam de nas. No, no ha estat a les pregonesses ignotes de la tenebrosa espluga d’en Mc. Dougal allí a les ribes del vell Mississipí, on Tom Sawyer i la seva amiga Becky Thatcher s’hi van perdre ja fa molt i molt de temps. Ni han eixit perquè si, de l’inexhaurible fons del maletí de la senyoreta Mary Poppins. Segur, a voltes seran tan intrigants com els Set Secrets o tan prodigiosos com en Momo, tan nostrades i inefables com en Massagran....
Mireu, mireu com remena de content la cua, la gosseta Lassi i en Pinotxo que s’ho mira, en resta atònit fent un pam de nas. No, no ha estat a les pregonesses ignotes de la tenebrosa espluga d’en Mc. Dougal allí a les ribes del vell Mississipí, on Tom Sawyer i la seva amiga Becky Thatcher s’hi van perdre ja fa molt i molt de temps. Ni han eixit perquè si, de l’inexhaurible fons del maletí de la senyoreta Mary Poppins. Segur, a voltes seran tan intrigants com els Set Secrets o tan prodigiosos com en Momo, tan nostrades i inefables com en Massagran....
Vatua l’olla! El món de la literatura infantil i juvenil està d’enhorabona! Dues editorials bessones acaben de néixer servant línies comercials i de promoció semblants, juntes cobriran un mateix mercat i ampliaran l’oferta de LA GALERA, LA MAGRANA, MOBY DICK i CRUÏLLA. Es tracta de les editorials ALIORNA i PIRENE. Ambdues, talment com si fos requisit d’obligat compliment i seguint precedents anteriors, simultàniament ens han posat a l’abast sengles versions en les dos llengües, català i espanyol,
de gairebé tots els seus primers títols i.... per que no fer-ho, dic jo, ensems en anglès i francès, si ara, com aquell qui diu, gairebé no hi ha fronteres i hem d’acostumar-nos a anar amunt i avall de l’Europa amb igual desimboltura. El futris és que vulguis o no vulguis, quasi tothom ens aboca al bilingüisme perpetuant el trànsit inestable que s’aguanta de miracle, gràcies i mercès a la sofrença i bonhomia dels nostres conciutadans. Penseu que si els catalanets i les catalanetes, naturalment primer degudament escolaritzats en la nostra llengua pròpia, tinguéssim per costum de llegir, ultra l’espanyol que se’ns imposa, també en altres llengües foranies, restaríem en òptima posició,
normalitzats i plenament oberts a la cultura del món. Al capdavall aquesta és la premissa de l’ensenyament secundari, o no? Sospitoses extemporaneïtats a part, cal felicitar-nos de tan bones noticies, no anirem ara de llepafils per la vida. Són doncs, dues iniciatives innovadores que cal aplaudir, demostratives d’una seriosa actitud de recerca i treball, mereixedores, tan una com l’altre, del bon acolliment dels nostres lectors.
ALIORNA en la seva col•lecció BAOBAB dedicada als més menuts (7 i 8 anys) presenta, en format de llibre pocket (perquè ells també s’hi vaguin acostumant), traduccions d’autors anglosaxons, francesos, grecs,... etc. i originals d’aquí. Irene Schwartz, Philippe Dumas, Gerard Pussey, Enric Larreula,... etc. Són llibrets on l’aventura sorprèn i la reflexió introspecciona, traspuen humor a dojo i fan somriure a grans i petits. Les il•lustracions gràfiques que convenientment realcen els textos, prenen igual rellevància, cal citar els deliciosos treballs de Michel Gay, Lluïsa Jover, Montse Ginesta, Carme Solé,... etc. Títols: (van ja per la quinzena) PERÒ JO SOC UN GOS, LES BESTIES VERGONYOSES i els tres correlatius de la Ratolina Minie Malakoff al Metro de Paris, ja valen per fer un primer tast. Divertidíssims !! Els minyons de 10 a 100 anys xalaran de veritat a la col•lecció JOVE, folgaran sucant-hi pa a les peripècies de la Súperiaia, la velleta que gràcies a una avançada maquinota, ha obtingut una súperforça descomunal, una súpervista de raigs X que travessa les parets i una súpervelocitat d’ upa. La Súperiaia i els seus amics l’Edison, en Tub i en Guillem, passen mil i una aventures als tres llibres d’en Forrest Wilson,
LA SÚPERIAIA, SUPERIAIA TOT VA BE i SUPERIAIA SUPERSTAR. Gianni Rodari i la fantasia: VINT RONDALLES MÉS UNA, cada conte és una petita meravella perquè tu mateix te la llegeixis o l’escoltis llegida per altri. Gent d’avui i coses i fets d’ara mateix, contats amb el llenguatge màgic de les rondalles. I a l’inrevés, personatges i fets de l’avió, de les llegendes, transportats al llenguatge i al món d’avui. Alberto Moravia ens presenta en clau de sàtira, unes HISTÒRIES DE LA PREHISTÒRIA del temps de Maria la Castanya de quan els animals parlaven, i se’ns demostra que, d’ençà que el món és món, les coses no han canviat gens. I la llibreta de color verd on l’Anastasia Krupnik hi apunta tot allò que li sembla interessant, - les coses que m’agraden i les coses que odio – diu ella. I a fe que són unes sucoses llistes.
ANASTASIA KRUPNIK és un llibre de Lois Lovry el qual mostra la visió que del món tenen els adolescents. I més títols d’en Josep Vallverdú, Michel Grimaud, James Houston,...etc. igualment interessants. Les corresponents col•leccions parelles de l’editorial PIRENE es diuen ROCABRUNA (nens) i ARAN (joves) N’esmentarem URPA LLARGA d’en James Houston, A L’OMBRA DE LES COLIFLORS de na Sandrine Pernusch, PERILL D’INVASIÓ d’en Hazel Towson,....etc. per la dels petits i CARA I CREU de na Susie Morgensten a la dels més grans, juntament amb LA BRUIXA DE PORT LAJOYE d’en Joyce Barkhouse, bellíssima història, valgui la redundància, de la Bella Marie, relat avui dia, encara ben viu entre els indis wabanaki del Canadà. Tal pareix que un fet real batega darrera la llegenda d’una noia basca que va ser titllada de bruixa i cremada viva a la llunyana illa de Príncep Eduard, vora la riba del llac de Minnesota, per aquells intolerants catòlics francesos colonitzadors de la remota regió.
LA MALEIDA és una particular col•lecció de novel•la policíaca apropiada per a nois i noies amants d’emocions fortes, l’intriga i l’acció, ens diuen, i n’és una idea força original creiem, que segurament farà fortuna A LA GOLA DEL LLOP d’en Boileau-Narcejac, EL GAT MISTERI de na Susan Saunders, L’ASSASSI GUANYA EL GONCOURT d’en Pierre Gamarra, L’HOME DELS PANTALONS GRISOS d’en Wolfgang Ecke...etc. són les novel•letes fins ara publicades. Tots els envitricolls de la investigació detectivesca són pocs per inversemblant que semblin. Des de els misteriosos descobriments d’en Poca-traça, detectiu a la força per designi d’un mal fat, a les fatídiques i comprometedores presències del Gat Misteri el qual té un nas especial per els delictes i per embolicar la troca. Paul Duboix, un perfecte desconegut, acaba de guanyar el Goncourt amb una novel•la que descriu minuciosament un crim, l’autor no apareix, el jurat es neguiteja, i desprès, resulta que el crim s’ha comès de bo de bo. A Maigret, Perry Maison i Ellery Queen no els hi paga la pena davant aquests protagonistes. Quedareu..... glaçats!
Feliciteu-vos doncs, els que ja teniu el vici de llegir i.....
normalitzats i plenament oberts a la cultura del món. Al capdavall aquesta és la premissa de l’ensenyament secundari, o no? Sospitoses extemporaneïtats a part, cal felicitar-nos de tan bones noticies, no anirem ara de llepafils per la vida. Són doncs, dues iniciatives innovadores que cal aplaudir, demostratives d’una seriosa actitud de recerca i treball, mereixedores, tan una com l’altre, del bon acolliment dels nostres lectors.
ALIORNA en la seva col•lecció BAOBAB dedicada als més menuts (7 i 8 anys) presenta, en format de llibre pocket (perquè ells també s’hi vaguin acostumant), traduccions d’autors anglosaxons, francesos, grecs,... etc. i originals d’aquí. Irene Schwartz, Philippe Dumas, Gerard Pussey, Enric Larreula,... etc. Són llibrets on l’aventura sorprèn i la reflexió introspecciona, traspuen humor a dojo i fan somriure a grans i petits. Les il•lustracions gràfiques que convenientment realcen els textos, prenen igual rellevància, cal citar els deliciosos treballs de Michel Gay, Lluïsa Jover, Montse Ginesta, Carme Solé,... etc. Títols: (van ja per la quinzena) PERÒ JO SOC UN GOS, LES BESTIES VERGONYOSES i els tres correlatius de la Ratolina Minie Malakoff al Metro de Paris, ja valen per fer un primer tast. Divertidíssims !! Els minyons de 10 a 100 anys xalaran de veritat a la col•lecció JOVE, folgaran sucant-hi pa a les peripècies de la Súperiaia, la velleta que gràcies a una avançada maquinota, ha obtingut una súperforça descomunal, una súpervista de raigs X que travessa les parets i una súpervelocitat d’ upa. La Súperiaia i els seus amics l’Edison, en Tub i en Guillem, passen mil i una aventures als tres llibres d’en Forrest Wilson,
LA SÚPERIAIA, SUPERIAIA TOT VA BE i SUPERIAIA SUPERSTAR. Gianni Rodari i la fantasia: VINT RONDALLES MÉS UNA, cada conte és una petita meravella perquè tu mateix te la llegeixis o l’escoltis llegida per altri. Gent d’avui i coses i fets d’ara mateix, contats amb el llenguatge màgic de les rondalles. I a l’inrevés, personatges i fets de l’avió, de les llegendes, transportats al llenguatge i al món d’avui. Alberto Moravia ens presenta en clau de sàtira, unes HISTÒRIES DE LA PREHISTÒRIA del temps de Maria la Castanya de quan els animals parlaven, i se’ns demostra que, d’ençà que el món és món, les coses no han canviat gens. I la llibreta de color verd on l’Anastasia Krupnik hi apunta tot allò que li sembla interessant, - les coses que m’agraden i les coses que odio – diu ella. I a fe que són unes sucoses llistes.
ANASTASIA KRUPNIK és un llibre de Lois Lovry el qual mostra la visió que del món tenen els adolescents. I més títols d’en Josep Vallverdú, Michel Grimaud, James Houston,...etc. igualment interessants. Les corresponents col•leccions parelles de l’editorial PIRENE es diuen ROCABRUNA (nens) i ARAN (joves) N’esmentarem URPA LLARGA d’en James Houston, A L’OMBRA DE LES COLIFLORS de na Sandrine Pernusch, PERILL D’INVASIÓ d’en Hazel Towson,....etc. per la dels petits i CARA I CREU de na Susie Morgensten a la dels més grans, juntament amb LA BRUIXA DE PORT LAJOYE d’en Joyce Barkhouse, bellíssima història, valgui la redundància, de la Bella Marie, relat avui dia, encara ben viu entre els indis wabanaki del Canadà. Tal pareix que un fet real batega darrera la llegenda d’una noia basca que va ser titllada de bruixa i cremada viva a la llunyana illa de Príncep Eduard, vora la riba del llac de Minnesota, per aquells intolerants catòlics francesos colonitzadors de la remota regió.
LA MALEIDA és una particular col•lecció de novel•la policíaca apropiada per a nois i noies amants d’emocions fortes, l’intriga i l’acció, ens diuen, i n’és una idea força original creiem, que segurament farà fortuna A LA GOLA DEL LLOP d’en Boileau-Narcejac, EL GAT MISTERI de na Susan Saunders, L’ASSASSI GUANYA EL GONCOURT d’en Pierre Gamarra, L’HOME DELS PANTALONS GRISOS d’en Wolfgang Ecke...etc. són les novel•letes fins ara publicades. Tots els envitricolls de la investigació detectivesca són pocs per inversemblant que semblin. Des de els misteriosos descobriments d’en Poca-traça, detectiu a la força per designi d’un mal fat, a les fatídiques i comprometedores presències del Gat Misteri el qual té un nas especial per els delictes i per embolicar la troca. Paul Duboix, un perfecte desconegut, acaba de guanyar el Goncourt amb una novel•la que descriu minuciosament un crim, l’autor no apareix, el jurat es neguiteja, i desprès, resulta que el crim s’ha comès de bo de bo. A Maigret, Perry Maison i Ellery Queen no els hi paga la pena davant aquests protagonistes. Quedareu..... glaçats!
Feliciteu-vos doncs, els que ja teniu el vici de llegir i.....
i vet aquí també, el nostre homenatge a les narracions d’ara i sempre.
Ramon ( Llibreria El Borinot Ros)
ENA (Pau Riba)
Edicions dels Quaderns Crema
(Biblioteca minima Nº 14) (Any 1987)
L’inefable Pau Riba, rocquer d’avis excels Pau Romeva, Clementina Arderiu i Carles Riba, autor d’enregistraments discogràfics decisius al món de la Cançó, com Diòptria (1969-1970) i darrerament, Transnarcis (1986) ha escrit un llibre. Ep!, un llibre molt ben escrit.
És un deliciós plaer, una troballa, un tocinillu-du-ciel que se’t desfà al paladar i et deixa aquell regustet, aquell suau punt dolç.... però, Ai!, d’un pel anà que el cavall de Sant Jordi no se’ns hi empedrega en la distribució a les llibreries. Ara mateix cal agrair-li la no reducció al encarcarat català-standard perquè així se’ns permet de totes totes, fruir de la frescor i modernitat d’un text original.
La història és l’epopeia personal d’en Nostre Nost, el jai Nostal, patriarca gairebé centenari d’una família nombrosíssima, el qual, passejant en solitari a trenc d’alba, decideix escapar-se de fills, néts i renéts. Aventura a l’inrevés en una retrobada neojoventut que cal, també com la primera, viure-la intensament. Inesperada contestació a l’abúlia i rutina de l’assenyat món adult, aclaparador i previsible. L’ultima revifalla del cor, sens dubte.
La fuga és de fet un viatge molt particular que compartirà amb Nafati i na Flau, el coronel Cruanyes (Cor cru) i l’avi Vall, el doctor Aral, en Nolis, la senyora Sigris, l’avi Futre, el Gonso, el Trapa, la Malvi, el Mamut, els Justos, el iai Simon i la ratulina Francina (Si, aquella que quan vàrem canviar les dents de llet ens deixava regalets sota el coixí) Tota la trepa inicia, i do!, el que en diríem, un a la vegada, hermètic i iniciàtic descamí de Santiago, obeint, és clar, a l’ancestral reclam de Peter Pan per revisitar aquell perdut i llunyà país del Mai Més, entrant del bracet amb una Alícia que no hi surt, a l’altre banda del espill.
Més enllà, on no gosaríem preveure, hauran d’anar dels Pirineus als Alps, hauran d’estar-se amb els gegants i els nans, hauran de sorprendre’ns, apassionar-se i provar d’entendre unes altres interpretacions, unes altres dimensions de la història. Aquest itinerari imaginatiu a través del temps i de l’espai, a través de la percepció i la versemblança, a través del joc i del llenguatge, Pau Riba el narra a cavall del còmic i la llegenda mítica, alternant la descripció més detallada amb el diàleg més viu, a fi de fer indestriable el món fantàstic i el quotidià. Sense ni tan sols adonar-se’n els personatges, saltaran dels bonys de la maqueta improvisada feta amb els llençols arrugats intencionadament, a la muntanya vera, la maleïda, la Maledeta, mudant el blanc de la roba pel blanc de la neu dels cimals, convertint la tertúlia en la proesa.
Dels Pirineus a Suïssa en l’atalaïa de la butxaca de la geganta, ara ja escapats al conte en recerca de la infància. La sobtada gropada primaverenca sobre els llacs de Ginebra, seran els jocs amatoris, les contorsions, la furibunda còpula de Pirene i el Gegant del Pi, el gegant alpí. Els retrobats gegants d’Europa i desprès, el vell poble dels nans que totes les cultures modernes s’han deixat al darrera. L’Home del sac, sorrut i en el fons, només un poca pena dels ravals, incorporat al mite al seu desgrat, serà increpat pels avis, indignats davant les seves sempiternes trapelleries i la venjança de la bruixa Pirula, terrible.
Edicions dels Quaderns Crema
(Biblioteca minima Nº 14) (Any 1987)
L’inefable Pau Riba, rocquer d’avis excels Pau Romeva, Clementina Arderiu i Carles Riba, autor d’enregistraments discogràfics decisius al món de la Cançó, com Diòptria (1969-1970) i darrerament, Transnarcis (1986) ha escrit un llibre. Ep!, un llibre molt ben escrit.
És un deliciós plaer, una troballa, un tocinillu-du-ciel que se’t desfà al paladar i et deixa aquell regustet, aquell suau punt dolç.... però, Ai!, d’un pel anà que el cavall de Sant Jordi no se’ns hi empedrega en la distribució a les llibreries. Ara mateix cal agrair-li la no reducció al encarcarat català-standard perquè així se’ns permet de totes totes, fruir de la frescor i modernitat d’un text original.
La història és l’epopeia personal d’en Nostre Nost, el jai Nostal, patriarca gairebé centenari d’una família nombrosíssima, el qual, passejant en solitari a trenc d’alba, decideix escapar-se de fills, néts i renéts. Aventura a l’inrevés en una retrobada neojoventut que cal, també com la primera, viure-la intensament. Inesperada contestació a l’abúlia i rutina de l’assenyat món adult, aclaparador i previsible. L’ultima revifalla del cor, sens dubte.
La fuga és de fet un viatge molt particular que compartirà amb Nafati i na Flau, el coronel Cruanyes (Cor cru) i l’avi Vall, el doctor Aral, en Nolis, la senyora Sigris, l’avi Futre, el Gonso, el Trapa, la Malvi, el Mamut, els Justos, el iai Simon i la ratulina Francina (Si, aquella que quan vàrem canviar les dents de llet ens deixava regalets sota el coixí) Tota la trepa inicia, i do!, el que en diríem, un a la vegada, hermètic i iniciàtic descamí de Santiago, obeint, és clar, a l’ancestral reclam de Peter Pan per revisitar aquell perdut i llunyà país del Mai Més, entrant del bracet amb una Alícia que no hi surt, a l’altre banda del espill.
Més enllà, on no gosaríem preveure, hauran d’anar dels Pirineus als Alps, hauran d’estar-se amb els gegants i els nans, hauran de sorprendre’ns, apassionar-se i provar d’entendre unes altres interpretacions, unes altres dimensions de la història. Aquest itinerari imaginatiu a través del temps i de l’espai, a través de la percepció i la versemblança, a través del joc i del llenguatge, Pau Riba el narra a cavall del còmic i la llegenda mítica, alternant la descripció més detallada amb el diàleg més viu, a fi de fer indestriable el món fantàstic i el quotidià. Sense ni tan sols adonar-se’n els personatges, saltaran dels bonys de la maqueta improvisada feta amb els llençols arrugats intencionadament, a la muntanya vera, la maleïda, la Maledeta, mudant el blanc de la roba pel blanc de la neu dels cimals, convertint la tertúlia en la proesa.
Dels Pirineus a Suïssa en l’atalaïa de la butxaca de la geganta, ara ja escapats al conte en recerca de la infància. La sobtada gropada primaverenca sobre els llacs de Ginebra, seran els jocs amatoris, les contorsions, la furibunda còpula de Pirene i el Gegant del Pi, el gegant alpí. Els retrobats gegants d’Europa i desprès, el vell poble dels nans que totes les cultures modernes s’han deixat al darrera. L’Home del sac, sorrut i en el fons, només un poca pena dels ravals, incorporat al mite al seu desgrat, serà increpat pels avis, indignats davant les seves sempiternes trapelleries i la venjança de la bruixa Pirula, terrible.
Sempre pendent avall, la senda se’ls anirà expulsant com a través d’un sedàs discriminador, tots, menys l’avi Nostal, el qual arribarà al final. Final que sempre és principi també, car ja sabeu que tots els extrems es toquen i els oposats s’anul•len, talment la giravolta de l’el•lipsoide sobre si mateix, l’ou. A dintre ensems macro i micro, l’ocellet de la consciència parlant el seu llenguatge piripipi i el cuc de la gana, qui els negarà de veritat? “El coneixement conscient és bast al costat del vast inconscient. Per altra banda, és innecessari: allà on la raó s’entrebanca, l’instint s’embranca, i allò que la raó desconeix ho descobreix la intuïció, puix el saber te poca cosa a veure amb l’intel•lecte i el coneixement es realitza més enllà del pensament”, els hi diu Ka, l’ànima immortal; aquella que viu en la mort i també en la vida.
He acabat la lectura amb els ulls humits, emocionat, per què no?, perdut entre símbols, al•legories i jeroglífics, en mig d’un surrealisme fet llenguatge, el qual m’ha captivat i entendrit profundament amb les peripècies dels encantadors vellets contertulians de l’Ateneu. I ara.... només em queda la NOSTÀLgia i a l’altre riba, la Pau, finalment Pau Riba en parodia del joc i del nom.
Ramon (llibreria EL BORINOT ROS)
MILAN KUNDERA (Any 1988)
Milan Kundera, nascut a Praga, va ser professor de l’Escola d’Estudis Cinematogràfics a la capital txeca. Desprès de la invasió russa al 1968, fou represaliat i va perdre el treball i les seves llibertats. Igualment els seus llibres foren prohibits. Des de 1975 ença,
viu a Paris i la seva obra s’ha traduït al món sencer. Al català, Edicions 29 ha publicat LA BROMA, una mena d’autobiografia i Edicions Destino, LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL SER i AMORS RIDÍCULS. Us parlaré d’aquests dos darrers títols:
Milan Kundera, nascut a Praga, va ser professor de l’Escola d’Estudis Cinematogràfics a la capital txeca. Desprès de la invasió russa al 1968, fou represaliat i va perdre el treball i les seves llibertats. Igualment els seus llibres foren prohibits. Des de 1975 ença,
viu a Paris i la seva obra s’ha traduït al món sencer. Al català, Edicions 29 ha publicat LA BROMA, una mena d’autobiografia i Edicions Destino, LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL SER i AMORS RIDÍCULS. Us parlaré d’aquests dos darrers títols:El primer dels llibres, és una novel•la lleugera i greu alhora, una superba meditació sobre el fet de l’existència humana en aquests actuals moments crepusculars d’Europa. Novel•la d’amor, d’un gran amor entre Tomàs i Tereza, ressaltat sobre un rerafons polític que inexorablement, marca les seves vides i destí. En Tomàs cerca la llibertat en un món oprimit i opressor i gaudeix superficialment, de l’amor de varies amants amb qui l’atzar l’ensopega, però, si més no, en ultima instància, sempre és fidel a Tereza i a les seves pròpies conviccions.
L’anima i el cos,
la lleugeresa i la feixuguesa... conceptes molt ben tractats, amorosament narrats que l’autor comparteix amb el lector, si aquest seduït, és fa còmplice del joc i les seves iròniques reflexions....
la lleugeresa i la feixuguesa... conceptes molt ben tractats, amorosament narrats que l’autor comparteix amb el lector, si aquest seduït, és fa còmplice del joc i les seves iròniques reflexions....AMORS RIDICULS: aplega les narracions més alegres, més desvergonyides i també, les més reflexivament divertides de l’autor. L’amistat, l’amor i el sexe en uns personatges biseccionats, psicoanalitzats i ridiculitzats amb enginy i bon humor. No hi ha res que se li escapi a Milan Kundera: tots els envitricolls de les relacions sentimentals i eròtiques entre home i dona, esdevén tràgicament divertits i puerils.
L’ull crític de l’autor, talment un bisturí, fa un anàlisis acurat del comportament humà i nosaltres, lectors voieurs, fruïm de l’espectacle a satisfacció.Un consell: llegiu en Kundera i quedareu atrapats
JOANA (Llibreria El Borinot Ros)
TRES LLIBRES DE SANT JORDI (Any 1989)
RETRAT DE CARME EN PENOBRE és el 29è. Premi Sant Jordi de novel•la i l’Agustí Alcoberro n’és el jove autor, altrament ja força conegut sobretot entre els estudiants dels últims cursos d’EGB i BUP. Obres seves son El secret del Dr. Gibert, Set gates de vida (Premi Lola Anglada del 86) i Una troca embolicada.
RETRAT DE CARME EN PENOBRE és el 29è. Premi Sant Jordi de novel•la i l’Agustí Alcoberro n’és el jove autor, altrament ja força conegut sobretot entre els estudiants dels últims cursos d’EGB i BUP. Obres seves son El secret del Dr. Gibert, Set gates de vida (Premi Lola Anglada del 86) i Una troca embolicada.
Ell és un mestre d’història que no ha perdut els seus orígens. Sant Andreu de Palomar i la nostra Associació de Veïns (Vocalia de joves, anys 75 i 76), foren el seu primer escenari de compromís social i polític i mèrit seu ha estat també, la preservació i fidelitat d’aquelles passes primeres sense esborrar-ne borrall.
RETRAT DE CARME EN PENOMBRE és un recorregut vitalista i evocador pels envitricolls de la vida d’una dona de gairebé quaranta anys, professora d’institut i divorciada. La novel•la s’estructura en un doble nivell, l’immediat i quotidià, i el reflexiu i evocador. Veiem com l’ordit de la trama es descabdella usant igualment una doble tècnica narrativa: l’omnisciència freda, quasi notarial, i la subjectivitat apassionada. L’acció situada cronològicament en el marc de la darrera vaga d’ensenyants, presenta un primer balanç de la generació que va arribar a la maduresa i a la consciència política als últims anys de la lluita antifranquista.
Mig retrat introspectiu i reflexió filosòfica, ens endinsarem pels camins costeruts de la solitud, la violència i el poder però també de la tendresa i la fidelitat. Més enllà del dramatisme i la cruesa d’algunes descripcions, l’obra sorprèn per l’autenticitat, el lirisme i l’aparent i no gens fàcil, senzillesa.
El QUADERN VENECIÀ de l’Alex Susanna, és el Josep Pla d’enguany. L’autor prové del camp de la poesia i és de la mateixa quinta i anyada, que el nostre flamant guanyador del Sant Jordi. Ressaltarem treballs anteriors de la seva executòria: Memòria del cos (Premi M. de Palol, 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985) i Palau d’hivern (1987) i traduccions també premiades de Paul Valeri i T. S. Eliot
El QUADERN VENECIÀ és una mena de dietari en el qual se’ns narra, amb notables recursos descriptius per cert, l’estada d’un any a Venècia. Des de bon principi, Susanna s’ha proposat esquivar els típics tòpics que gaire be sempre, envolten la visió d’aquesta ciutat Adriàtica, i aconsegueix transmetre’ns una visió clara, rotunda i precisa que res te a veure amb paisatges d’agències de viatge. De la seva mà anirem assistint a un fascinant i ric procés personal de descoberta i interiorització de la ciutat.
El llibre és com una estructura gairebé calidoscòpica en que els aparentment trivials, diferents motius quotidians que l’integren, s’entrecreuen i fusionen entre ells, com si es tractés de frases musicals en harmonia. Talment una toia de llessamins plenament reeixida i perfumada. Tenim a les mans un llibre extraordinàriament suggestiu.
El so de bordó entre els moltissims llibres de les parades de Sant Jordi, serà sens dubte, el petit poemari d’en Vicent Andrés Estellés pletòric de sensibilitat, editat per l’editorial Empúries PUIG ANTICH
Salvador, desprès d’un hivern llarguíssim, llarguíssim...., el dol i l’emoció seran també començament de Primavera i aquell dia, el teu, és per a molts, avui encara, el primer per a recordar. Un fi plovisqueig humiteja els carrers grisos de la Barcelona de sempre i jo, amagant la traïdora espurna als ulls que em delata, no tinc més remei que festejar també, aquesta Primavera si no vull morir.
Ramon (llibreria El Borinot Ros)
RETRAT DE CARME EN PENOBRE
Agustí Alcoberro (Edicions 62)
QUADERN VENECIÀ
Alex Susanna (Edicions Destino)
PUIG ANTICH
Vicent Andrés Estellés (Editorial Empúries)
QÜESTIO D'AMOR PROPI Carme Riera
Editorial LAIA (Col·lecció El Mirall i el temps) (Any 1988)
...Jo, per contra, pertany a una classe de dones, espècimens clarament a extingir, que som incapaces d’entrar en uns altres braços sense estar enamorades. Amb aquest discurs, Àngela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, s’autoconfessa culpable d’haver caigut en un parany teixit per la seva pròpia
fragilitat. Un regust amarg, barreja de sentiment de ridícul i de desencís, dicta la pauta a una reflexió lúcida vers un episodi amorós viscut amb precipitació apassionada, alimentat tan sols, amb paraules tendres i afalacs embolicats amb paper de cel•lofana. Ara, ferits tant ella com l’amant, per allò que ambdós, consideren una qüestió d’amor propi, es veuen abocats a un joc agre de retrets, amb intercanvi de cops baixos posant en evidència la personalitat de tots dos.
Carme Riera aprofita l’ocasió per a desmantellar la visió idealitzada dels cenacles literaris – un endogàmic entramat de congressos, premis, trobades i fundacions pretensioses – i hi contraposa la realitat mesquina i petita d’uns personatges estereotipats que es retroalimenten mútuament. Aquestes són aproximadament les paraules impreses a la contraportada del nou llibre de la Carme Riera, publicat per l’Editorial LAIA en la seva col•lecció El mirall i el temps.
La novel•la, un epistolari íntim, és la confessió d’una escriptora des de la seva casa de Vallvidrera, a una amiga íntima que viu a Dinamarca i posa de manifest, una vegada més, tota la poesia i riquesa de llenguatge usualment emprat per l’autora.
Fa pocs dies, acaba de guanyar el premi Assaig Anagrama amb un estudi de les obres de J. Pla. Enhorabona!
Joana (llibreria EL BORINOT ROS)
ramon (Llibreia EL BORINOTROS)
LA TERRORISTA BONA (Doris Lessing)
EDITORIAL EDHASA (Clàsics Moderns)
LA BUENA TERRORISTA?....LA TERRORISTA BONA?....Versions espanyola i catalana de l’original THE GOOD TERRORIST de la Doris Lessing, publicades darrerament a la col•lecció Clàssics moderns per l’editorial EDHASA.
He de confessar que un neguit i un regust agredolç m’han acompanyat durant la lectura d’aquest llibre. Un rampell d’indignació i una rebel•lia a flor de pell,
com en aquells vells temps passats, ha sorgit en mi, quan he arribat al final de la novel•la. – Com és possible i què comporta en el fons, tanta estupidesa? –
D’una manera magistral, la Doris Lessing retrata les vivències de l’Alice, una noia rebel i burgesa, independent i ordenada, ves per on!, amb el seu jove company en Jasper, un homosexual d’idees esquerranes, i la comunitat d’squatters que ocupen tots plegats, una gran casa d’un barri de Londres. Tot un garbuix d’elements contradictoris i confusos, teories mal païdes, inadaptacions, lesbianisme, tal vegada es tracte només d’uns impresentables aprenents antisistema que qüestionen i fan malbé amb la seva toixarrudesa i barroeres maneres, ensems tota una possible filosofia de canvi i l’autèntica revolució social.
L’odi primari i irreflexiu vers la societat capitalista i el present establiment, àdhuc, una manca de sensibilitat cap els propis companys, la degradació com a persona, l’egoisme més supí i a voltes, també la insolidaritat, tramen l’ordit d’una novel•la cruel que esborrona per la seva autenticitat i certesa. Tot esdevé com un mal somni.... Ah!, si tan sols fos una novel•la....
Doris Lessing va néixer a Pèrsia el 1921 i es traslladà amb llur família a Rodhèsia fins al 1951 i actualment viu a l’Anglaterra. L’ensulsiada del món colonial, l’idealisme esquerrà, la reivindicació feminista, el retorn a l’imaginació, la pietat davant la vellesa.... són alguns dels temes centrals tractats en el QUADERN DAURAT i en FILLS DE LA VIOLÈNCIA, entre d’altres
He de confessar que un neguit i un regust agredolç m’han acompanyat durant la lectura d’aquest llibre. Un rampell d’indignació i una rebel•lia a flor de pell,
com en aquells vells temps passats, ha sorgit en mi, quan he arribat al final de la novel•la. – Com és possible i què comporta en el fons, tanta estupidesa? –D’una manera magistral, la Doris Lessing retrata les vivències de l’Alice, una noia rebel i burgesa, independent i ordenada, ves per on!, amb el seu jove company en Jasper, un homosexual d’idees esquerranes, i la comunitat d’squatters que ocupen tots plegats, una gran casa d’un barri de Londres. Tot un garbuix d’elements contradictoris i confusos, teories mal païdes, inadaptacions, lesbianisme, tal vegada es tracte només d’uns impresentables aprenents antisistema que qüestionen i fan malbé amb la seva toixarrudesa i barroeres maneres, ensems tota una possible filosofia de canvi i l’autèntica revolució social.
L’odi primari i irreflexiu vers la societat capitalista i el present establiment, àdhuc, una manca de sensibilitat cap els propis companys, la degradació com a persona, l’egoisme més supí i a voltes, també la insolidaritat, tramen l’ordit d’una novel•la cruel que esborrona per la seva autenticitat i certesa. Tot esdevé com un mal somni.... Ah!, si tan sols fos una novel•la....
Doris Lessing va néixer a Pèrsia el 1921 i es traslladà amb llur família a Rodhèsia fins al 1951 i actualment viu a l’Anglaterra. L’ensulsiada del món colonial, l’idealisme esquerrà, la reivindicació feminista, el retorn a l’imaginació, la pietat davant la vellesa.... són alguns dels temes centrals tractats en el QUADERN DAURAT i en FILLS DE LA VIOLÈNCIA, entre d’altres
Joana (llibreria EL BORINOT ROS)
LA CUCA, LA PIGA I LA MARRANA,
I ALTRES JOCS DE PRIMAVERA
L’oratjol de Març, carregat de polsim de pol•len, ha posat un vel groguenc sobre els darrers paisatges de l’hivern i tota la frescor de l’aire és dolç perfum de mimoses. Carai, quin pessigolleig que sento, quin pessigolleig que se’m revifa a dintre davant els bracegis i la remenada d’una galana bona mossa. La sang se’m altera, és primavera i és un vol d’orenoles que clivella un blau tan alt, recomença la pavana en un ritual de gaia gentilesa. És l’aire que constipa i és, ves per on!, la rauxa que ens ha dut, l’erotisme de moda, a la lectura; no endebades una primera història fou EL POL•LEN VOL ESTIMAR.
L’oratjol de Març, carregat de polsim de pol•len, ha posat un vel groguenc sobre els darrers paisatges de l’hivern i tota la frescor de l’aire és dolç perfum de mimoses. Carai, quin pessigolleig que sento, quin pessigolleig que se’m revifa a dintre davant els bracegis i la remenada d’una galana bona mossa. La sang se’m altera, és primavera i és un vol d’orenoles que clivella un blau tan alt, recomença la pavana en un ritual de gaia gentilesa. És l’aire que constipa i és, ves per on!, la rauxa que ens ha dut, l’erotisme de moda, a la lectura; no endebades una primera història fou EL POL•LEN VOL ESTIMAR.
El sol se m’ha tornat un punt marró, cada cop més enfosquit, pura Piga sobre la pell del seu coll que, trasbalsat, vaig recorren amb els meus llavis palpissos i ardents, mentre llegeixo amb una sola mà,
el llibre que Pilar Rahola presenta i prologa, MOLTATELA d’un anònim Clar de lluna, el qual aconsegueix no sé quins libidinosos propòsits, a satisfacció.
En aquest oníric escenari les propostes cul enlaire, han arribat com primerenques i sucoses flors fruiteres cavalcant a la gropa del bon temps i la suculenta Magrana se’m transmuta i és Marrana, Ai senyor, a quines complicitats pecaminoses em duu el canvi d’una sola lletra, en el nom de l’editorial que s’atreveix a publicar una col•lecció tan peculiar?, o és la primera muda de la serp del Paradís?, i què hi fa que sigui La Magrana i no la poma?, si cap fruita no ha de ser prohibida. Marrana doncs, amb totes les de la llei. Ve’t aquí LES PROESES D’UN JOVE DON JOAN d’en Guillaume Apollinaire i MANUAL D’URBANITAT PER A JOVENETES d’en Pierre Louys, clàssics en pasqua florida!
el llibre que Pilar Rahola presenta i prologa, MOLTATELA d’un anònim Clar de lluna, el qual aconsegueix no sé quins libidinosos propòsits, a satisfacció.En aquest oníric escenari les propostes cul enlaire, han arribat com primerenques i sucoses flors fruiteres cavalcant a la gropa del bon temps i la suculenta Magrana se’m transmuta i és Marrana, Ai senyor, a quines complicitats pecaminoses em duu el canvi d’una sola lletra, en el nom de l’editorial que s’atreveix a publicar una col•lecció tan peculiar?, o és la primera muda de la serp del Paradís?, i què hi fa que sigui La Magrana i no la poma?, si cap fruita no ha de ser prohibida. Marrana doncs, amb totes les de la llei. Ve’t aquí LES PROESES D’UN JOVE DON JOAN d’en Guillaume Apollinaire i MANUAL D’URBANITAT PER A JOVENETES d’en Pierre Louys, clàssics en pasqua florida!
Tantes floridures començaren teun art tan vell com l’home.
A la llum del dia, ben oberta i de sobines, sota el Pòrtic de la primavera i les mimoses que la volten, s’hi posa bé, és clar, com cal, expressament perquè li descobreixi La piga o qualsevulla cosa més, ves a saber! I si el sol és només un estel, quin firmament el seu cos! Continuo extraviat la lectura de la MOLTATELA i desprès, que coi!, el KAMASUTRA (Vatsyayana). I ja és mps ençà, cal no oblidar-ho, amb la Cuca al cau del Llamp i recentment, el BOCAVULVARI ERÒTIC DE LA LLENGUA CATALANA d’en Pep Vila ha desflorat les últimes resistències. Una portada que despista, inspirada en la pilosa troballa del somriure vertical, amaga un llibre erudit. Resta inèdita emperò, no la més lluïda, sinó la més compromesa, aquesta segona part actual, tan necessària si verament volem normalitzar-nos.
I què vol dir normalitzar? Els diccionaris i l’ús popular ens ofereixen un assortiment de mots més aviat minso i escadusser, per tractar amb normalitat Ai!, pel davant i pel darrera, amor meu!, els diversos temes del sexe.
Prodigar-los en la conversa resulta pura grolleria o forma part d’una curiosa gerga pseudomèdica, allunyada del nivell col•loquial que a tots ens interessa. Les paraules s’han devaluat o s’han enterbolit. Falta un llenguatge planer que no faci enrogir, perquè, molt em temo, no tenim tampoc la imprescindible desimboltura, ni l’assumpció, altrament ben natural, del funcionament biològic del cos. Les nostres assenyades i repressores habituds del dia a dia, mostren una igual toixarrudesa que els animals en captivitat. Acotats sota tants constrenyiments, deformats i estrafets acabem en una artificial i hipòcrita caricatura de nosaltres mateixos.
A la llum del dia, ben oberta i de sobines, sota el Pòrtic de la primavera i les mimoses que la volten, s’hi posa bé, és clar, com cal, expressament perquè li descobreixi La piga o qualsevulla cosa més, ves a saber! I si el sol és només un estel, quin firmament el seu cos! Continuo extraviat la lectura de la MOLTATELA i desprès, que coi!, el KAMASUTRA (Vatsyayana). I ja és mps ençà, cal no oblidar-ho, amb la Cuca al cau del Llamp i recentment, el BOCAVULVARI ERÒTIC DE LA LLENGUA CATALANA d’en Pep Vila ha desflorat les últimes resistències. Una portada que despista, inspirada en la pilosa troballa del somriure vertical, amaga un llibre erudit. Resta inèdita emperò, no la més lluïda, sinó la més compromesa, aquesta segona part actual, tan necessària si verament volem normalitzar-nos.
I què vol dir normalitzar? Els diccionaris i l’ús popular ens ofereixen un assortiment de mots més aviat minso i escadusser, per tractar amb normalitat Ai!, pel davant i pel darrera, amor meu!, els diversos temes del sexe.
Prodigar-los en la conversa resulta pura grolleria o forma part d’una curiosa gerga pseudomèdica, allunyada del nivell col•loquial que a tots ens interessa. Les paraules s’han devaluat o s’han enterbolit. Falta un llenguatge planer que no faci enrogir, perquè, molt em temo, no tenim tampoc la imprescindible desimboltura, ni l’assumpció, altrament ben natural, del funcionament biològic del cos. Les nostres assenyades i repressores habituds del dia a dia, mostren una igual toixarrudesa que els animals en captivitat. Acotats sota tants constrenyiments, deformats i estrafets acabem en una artificial i hipòcrita caricatura de nosaltres mateixos.
Abans, parlo d’aquella primera edat daurada, la interrelació entre l’home i la dona, simple i espontània expansió de la vida, prenia caràcter joliu i de festa, no s’amagava sota cap inútil i fals pudor i el joc del prendre i el donar arribava fins i tot, a ser una sublimada interpretació de la natura i la cosmologia. Eros és omnipresent, encertada i coneguda validació (S. Freud), i retroba en qualsevol passió aquest component quintaessencial i reconduït, reconsagrat, vaja!
De la higiene mental en els jocs del sexe depèn la moral, la natural és clar, i el plaer i la complaença són formes de la natura per a garantir la conservació i reproducció de l’espècie i l’animal. Racionalitat? Si, per a no malmetre’l, potenciar-lo i regular-lo convenientment. Quelcom similar amb el que ja fem amb la resta de sentits.
De la higiene mental en els jocs del sexe depèn la moral, la natural és clar, i el plaer i la complaença són formes de la natura per a garantir la conservació i reproducció de l’espècie i l’animal. Racionalitat? Si, per a no malmetre’l, potenciar-lo i regular-lo convenientment. Quelcom similar amb el que ja fem amb la resta de sentits.
Si les excel•lències del restaurador i la tria d’un bon vi, són un punt en la conversa del sopar, ves ara, qui pensaria en els pecats de gula?, quina ha de ser doncs, la claca sobre el llit, si les interioritats s’han feliçment resolt i l’eufòria ens ho demana?
No, no cal reconvertir el iaio de la família en l’Alex Comfort, ni en un faune del bosc primaveral però...
Ens movem erràticament dintre un intricat sistema de tabús i ritualitzacions, a la recerca de l’altre, emprant codis mai no formulats convenientment, que menen i interpreten gestos, aproximacions i tempteigs. Davant la urgència, només dos recursos, pureta reprimit o cínic consentit. No ens preocupa l’ètica sinó un decadent sentit de les aparences formals. Hom amb totes les complicitats socials, només rebusca la clandestina permissibilitat per permetre’s desenvolupar les estratègies de la transgressió. D’això se’n diu picardia.
No vull donar-vos més la llauna, per higiene sigueu naturals i llegiu-me aquests suggestius llibres de LA MAGRANA, PORTIC i EL LLAMP i que us vagi de gust.
Ens movem erràticament dintre un intricat sistema de tabús i ritualitzacions, a la recerca de l’altre, emprant codis mai no formulats convenientment, que menen i interpreten gestos, aproximacions i tempteigs. Davant la urgència, només dos recursos, pureta reprimit o cínic consentit. No ens preocupa l’ètica sinó un decadent sentit de les aparences formals. Hom amb totes les complicitats socials, només rebusca la clandestina permissibilitat per permetre’s desenvolupar les estratègies de la transgressió. D’això se’n diu picardia.
No vull donar-vos més la llauna, per higiene sigueu naturals i llegiu-me aquests suggestius llibres de LA MAGRANA, PORTIC i EL LLAMP i que us vagi de gust.
Ramon (llibreria EL BORINOT ROS)
EL RATOLI MANY (Any 1988)
La professió i el bon servei als clients, m’exigeixen una classificació adient de totes les novetats que diàriament arriben a la llibreria. La selecció és a voltes, força difícil i cal trobar un espai per exposar els llibres recent arribats, per tal de fer-los prou remarcables i propiciar les descobertes als amics lectors que tafanegen per la botiga.
Darrerament l’atzar, ens han posat a les mans un petit llibre titulat. EL RATOLI MANX (de què anirà la història...?), l’autor és en Paul Gallico (francament, el nom no em deia gaire cosa) En aquests casos, tinc el costum de llegir les contraportades, a fi de tenir una idea del seu contingut.
Paul Gallico amb el seu ratolí Manx fa una creació. Més que el seu mèrit literari destaca el gran amor que sent pels infants. L’home capaç de crear, amb aquest devessall de fantasia, una història tan interessant i distreta, una història seductora per a petits i grans, aquest home demostra tenir un cor molt gran i, també, ser un mestre en literatura juvenil.“Tot semblava normal i monòton, potser sí que era un ratolí un xic especial, però quan van tocar les tretze...”
El cuquet de la curiositat va fer de les seves i el llibre va ser separat dels altres i endut més tard a casa. Sí, li donaria un cop d’ull....
Darrerament l’atzar, ens han posat a les mans un petit llibre titulat. EL RATOLI MANX (de què anirà la història...?), l’autor és en Paul Gallico (francament, el nom no em deia gaire cosa) En aquests casos, tinc el costum de llegir les contraportades, a fi de tenir una idea del seu contingut.
Paul Gallico amb el seu ratolí Manx fa una creació. Més que el seu mèrit literari destaca el gran amor que sent pels infants. L’home capaç de crear, amb aquest devessall de fantasia, una història tan interessant i distreta, una història seductora per a petits i grans, aquest home demostra tenir un cor molt gran i, també, ser un mestre en literatura juvenil.“Tot semblava normal i monòton, potser sí que era un ratolí un xic especial, però quan van tocar les tretze...”
El cuquet de la curiositat va fer de les seves i el llibre va ser separat dels altres i endut més tard a casa. Sí, li donaria un cop d’ull....
I aquell vespre vaig conèixer el petit ratolí Manx: Aquell ratolí de ceràmica de color blau, amb potetes de cangur, orelles de conill i....escuat, que màgicament, una nit, quan el rellotge va tocar les tretze en lloc de les dotze campanades, es convertí en animal vivent. Sense consciència de qui era, ni del que hi feia en aquell dormitori, el ratolí saltà de la tauleta de dormir i s’esmunyí per la porta mig oberta fugint cap el carrer. Així començava la seva història, una increïble història. El ratolí Manx descobreix el món i una munió d’amics i enemics. En Manx sempre és dolç, amable i bo.... i no te por de res ni de ningú. Ajuda tothom i....
Però no em toca a mi explicar-vos la seva vida. Faria trampa al futur possible lector, jove o adult, que mereix gaudir de la poesia d’aquest conte bellament narrat. Realisme fantàstic? Novel•la ficció? Aventures? Literatura exclusivament juvenil?..... Una mica de tot això i qualcuna cosa més, crec jo. El ratolí Manx, innocent animaló en mig d’un món embogit per la cobdícia i l’estupidesa, està ja des de un començament predestinat a ser menjat per un gran i desconegut gat Manx. I doncs, qui era aquest gatot, on vivia i per què dimonis havia de ser ell i no cap altre gat, qui tenia el dret en exclusiva, a cruspir-se’l? Aquest gat Manx va esdevenir-se en una mena de fantasma que retallava la llibertat del ratolí, un ratolí un xic diferent dels seus parents, cert, però ratolí al cap i a la fi. Acaba per decidir-se a canviar el seu destí, encarar-s’hi amb valentia i decisió. Ho aconsegueix?
Com que sospito que dissortadament, aquest singular llibre quedarà oblidat sense pena ni glòria, com tants d’altres, a l’expositor de les llibreries o retornat al cap de poc temps, a l’editor, he cregut convenient i de justícia, fer-li aquesta petita ressenya.
Feu que el ratolí Manx arribi a les vostres llars i sigui estimat com cal, pels lectors de totes les edats.
Com que sospito que dissortadament, aquest singular llibre quedarà oblidat sense pena ni glòria, com tants d’altres, a l’expositor de les llibreries o retornat al cap de poc temps, a l’editor, he cregut convenient i de justícia, fer-li aquesta petita ressenya.
Feu que el ratolí Manx arribi a les vostres llars i sigui estimat com cal, pels lectors de totes les edats.
Joana (llibreria EL BORINOT ROS)
